i
d
p

TEODORA LAMADRID

(Teodora Herbella Cano)

Actriu

Saragossa 1821- Madrid 1896

Actriu d'ampli registre, va tenir ocasió al llarg de la seva carrera, d’interpreptar algunes de les més representatives peces de teatre clàssic, en prosa i en vers, i provar sort també com cantant lírica d'Òpera i Sarsuela. Germana de la també actriu Bàrbara Lamadrid, va trepitjar un escenari per primera vegada als vuit anys. El 1832 es trasllada a Madrid, al ser contractada, al costat de la seva germana, per l'empresari teatral Juan Grimaldi, per treballar en els teatres Príncipe i de la Cruz. Sobre els escenaris madrilenys va consolidant el seu prestigi fins que el 1851 interpreta una de les obres mestres de la seva carrera Adriana Lecouvreur, que suposaria la seva consagració definitiva. En anys successius, el seu repertori es va engrossint amb obres com Locura de Amor,de Manuel Tamayo i Baus, El tanto per ciento, La campana de Almudaina, El positivo, Virginia, La villana de Vallecas, El desdén con el desdén, Los amantes de Teruel o El trovador. La seva faceta com cantant lírica inclou una de les primeres òperes espanyoles, El novio y el concierto (1841), composta pel seu espòs Basilio Basili i Los solitarios (1842), amb música de Basili i textos de Bretón de los Herreros. Com era habitual en els actors de l'època, va realitzar una reeixida gira teatral per diversos països de Llatinoamèrica. També es va dedicar a la docència, impartint classes en l'Escola Oficial de Declamació del Conservatori de Madrid, entre altres personalitats, a la posteriorment figura del teatre espanyol María Guerrero. Coetànea de Matilde Díez, l'altra gran figura del teatre espanyol del moment, ambdues van mantenir certa rivalitat al llarg dels anys. El seu retrat figura entre altres, en el teló del Teatre Principal de Saragossa, que data de 1877.Amb caràcter pòstum, ha donat nom a carrers en diverses ciutats españoles